tarda d'hivern amb el sol d'hora baixa.
I el cor entendrit amb tan dolces paraules,
ens ho vares dir tot, el que et mou, el que amas.
Guspires d'un foc que creix com l'albada.
En sabrem gaudir d'aquesta força que amaga?
Silent i amatent deixes caure l'amor,
en els mots plens d'olor de rosa apassionada.
Guspires d'un foc que és potent, misteriós,
perquè amara altres focs de magnituds arrelades,
I on aquell freturós de paraules d'amor,
troba escalf, serenor i tota esperança.
Guspires d'un foc d'amor i Benaurança.
Com escalfa el meu cor, quan tot just trenca l'alba!!
En sabré descobrir la bonesa que abranda i que cada matí em prepara la brasa?
M'hi sabré veure ferma per mantenir la flama?
Aquella flama del foc que és guspira i lluor d'una llenyada d'amor que tot ho abraça.
Àngel
